Pancalé e ricòrd an lenga piemontèisa

Autor Luciano Cerato

Pancalé - Turin - Piemont

La  sposa  e  lë  spos


 

" La  sposa " " Lë  spos "

Stavòlta i-i soma pròpi! I comensava

A buté jë spron, a dila francament!

R...... am fasìa la cort, më spassëggiava

Ma j'era nen da piesse seriament:

 

G...... am vorìa pro bin, a m'adorava

Ma së vnisìa a niente 'd concludent;

S'a l'era nen chiel-sì ch'a më sposava,

Restava da marié, sicurament.

 

A l'é nen bel . . .oh! nò. . . ma venta pielo

Coma ch'a l'ha mandalo giù Nosgnor;

L'é vèra ch'i podrai pì nen cambielo,

 

Ma peuss però buteje . . . 'n sucessor . . .

Pensomje nen, che adess a toca mi.

Coma ch'a dis?  Se son contenta?  Si

 

Come ch'i son content! L'é na fortun-a

Trové sla tèra 'n angelèt così

L'é sempre stàit mè seugn sposé na brun-a,

Adess i 'l l'hai . . . saroma sempre unì.

 

Më smija 'd vëdla stà davzin na cun-a,

A sorvelié 'n citin ch'a l'é 'ndurmì . . .

Come ch'i son content! J'é pa gnun-a

Giòja ch'a vaja costa giòja sì.

 

M'assogëtrai a tuti ij sacrifissi

Për rendje l'esistensa 'n paradis,

M'assogëtrai a tuti ij sò caprissi,

 

Për vëddje 'nsima ij làver un soris,

Veuj nen ch'a sapia lòn ch'a l'é dolor.

Son mi, pòvra masnà, 'l sò prim amor.