Pancalé e ricòrd an lenga piemontèisa

Autor Luciano Cerato

Pancalé - Turin - Piemont

Ij  proverbi


 

A ese galantòm as ven nen sgnor

A l’è mei ‘n cit padron che ‘n gròs garson.

A l’è mei frustè dë scarpe che ‘d linseui.

A l’é mej n’euv anchej che na galin-a doman.

A quël mond sì somà tuti utij, ma gnun indispensabij.

A val pì la pratica che la gramàtica.

Chi a fa l’òn ch’a veul a peul nen fè l’òn ch’a deuv.

Chi a l’è stait brusà da l’acqua caoda, a l’ha cò por ‘d cla freida.

Chi a l’ha nen ‘d testa ch’a buta ‘d gambe.

Chi a ten la peila për ‘l mani a fa ande l’euli ‘ndoa a veul

Chi a va a deurmi prest e as leva bonora a manda le spessiari en malora.

Chi pòch a sà, pi a cred ‘d savej.

Fa fatica për savej e travaja për avej.

Fait ‘l let e ramassà la cà, anche sa jè ‘d miseria gnun a lo sà.

Fid-te pòch dla gent, meno ancora dij parent.

Fomne, liber e cavaj a s’ëmprësto mai.

I preive con l’infern e i carabignè con i fer a teno ‘l mond ferm.

L’istrussion a l’ha chi ca peul, l’educasion a l’ha chi ch’a veul.

La lenga a l’à nen ij òs, ma as ie fa rompe.

La matinà a l’è la mare ‘d la giornà.

La mòda a cambia tuti j’agn, la testa dle fomne tuti i moment.

La pas ant la ca a l’è ‘n gran bel mòbil.

La piuma a fa l’osel ma la papa a lo fa bel

La prima galina ch’a canta a l’è chëlla ch’a l’ha fait l’euv.

La summia anche sa l’è vëstia ‘d seda, a l’è sempre na summia.

Le fie ‘d festa, i camp ‘n testa, i pra sla rosà a van nen vardà.

Mei ‘n piasì che sent dësgust.

Na përsona ch’a s stira a val gnanca na lira.

Për i plandron a l’è sempre festa

Proverb ‘d Napoleon ai na jé  gnanca pì un bon

San Michel marenda a vòla ‘n ciel.

Scapa travaij che mi rivo.

Se veule savej la verità ciameila a ‘n cioch o a na masnà.

Tòte, vigne e giardin a venta vardeje da visin.

Tròpa confidensa a fa perdi la riverensa

Tut a ven a tai fin-a l’onge a plè l’aj.

Una a fa tut, doe a stento, tre ai và la sërventa.